Lo vam de demissions dels cònsols màgers

Castilhon, comuna del País Alpenc dont lo cònsol màger demissionèc en 2018.
Castilhon, comuna del País Alpenc dont lo cònsol màger demissionèc en 2018.

Dorsier · 04.03.2020

Mentre que nos avesinam de las eleccions municipalas de 2020, la foncion de cònsol màger es objècte de polemica dempuei dos ans. 

 

D’efiech, en aost de 2018, l’Agence France Presse (AFP) realizèc una enquista eissia de las donaas del Repertòri Nacional dels Elegits (RNE). Aquela concluguèc a “un vam inedit de demissions” dels cònsols màgers. Ansin s’averava que:

 

De demissions de mai en mai nombrosas que tòchan per lo 87% dels cas de comunas ruralas de mens de 2000 estatjants.

La premsa, que publiquèc aquela enquista, evoquèc coma rason un fenomèn d’usura e lo malaise dels cònsols màgers fàcia a la pesantor creissenta e constrenhenta de la foncion. En respòsta, lo Ministèri de l’Interior de l’estat francés minimizèc lo fenomèn e mai lo negèc.

 

Per fin d’analisar mielhs lo problèma, la delegacion a las collectivitats territorialas e a la descentralizacion, dintre l’Assemblada Nacionala de l’estat francés, enchargèc las deputaas Catherine Kamowki (LREM) e Valérie Lacroute (LR) de menar un estudi. Per aquò faire, organizèron una consulta en forma de questionari en linha pròche los cònsols màgers en foncion. Reculhèron 2500 respòstas aperaquí.

 

Quinas que sián las rasons, lo fenomèn de las demissions dels cònsols màgers tòcha l’ensemble d’Occitània, dels Alps a l’Atlantic. Ansin, la Region de Tolosa (dicha abusivament “region Occitània”), ela soleta, es presentaa coma una tèrra de demissions. Es lo departament de la Nauta Garona que ne còmpta mai (un 7,13%), seguit de Gard (un 6,52%, 550 demissions per totas menas de pòsts) e d’Aude (un 5,94%). I a mai d’un desenat de cònsols demissionaris dins los departaments vesins coma Gers, los Nauts Pirenèus e Tarn... Las autras regions occitanas son pereu tochaas, tant Provença o Lemosin coma Gasconha...

 

Es per aquela rason que l’Assemblada Occitana s’interèssa a la question e cercharà de clarificar las causas en opausant los diferents ponchs de vista: aquel de l’AFP, aquel del Ministèri de l’Interior de l’estat francés e las conclusions de las doas raportairas parlementàrias.

La Region de Tolosa (dicha abusivament “region Occitània”), ela soleta, es presentaa coma una tèrra de demissions.
La Region de Tolosa (dicha abusivament “region Occitània”), ela soleta, es presentaa coma una tèrra de demissions.

De causas multiplas

 

Dins son enquista menaa a partir de las donaas del Repertòri Nacional dels Elegits, l’AFP evoquèc las causas seguentas.

  • La creissença de la tecnicitat juridica e l’acomolacion de las leis, reformas e nòrmas estatalas rendon la foncion de mai en mai complèxa e pesanta. En mai d’aquò, pr’amor del desengatjament de l’estat envèrs las localitats, la nocion de servici public desapareis pauc a cha pauc e lo trabalh estatal se remanda a las collectivitats. Per tant, los cònsols màgers son confrontats a una aumentacion del nombre de missions complèxas e en defòra de lors competéncias abitualas, per exemple devon menar un trabalh administratiu e d’assiténcia sociala.
  • La dificultat de conciliar vida personala e exercici del mandat. Confrontats a un excès de trabalh, que demanda una mobilizacion tròp granda, los cònsols o patisson sus lo plan familial. D’aitan mai que los cònsols de las pichonas comunas son sovent de retirats e, doncas, an mai sovent de problèmas de santat.
  • La febla valorizacion de la foncion. Levat dins las vilas un pauc grandas, los cònsols màgers percebon d’indemnitats insufisentas a respècte de las responsabilitats exercias e de la charja de trabalh. En mai d’aquò benefícian pas d’un estatut vertadier e son vulnerables judiciàriament: lor responsabilitat penala se pòt engatjar facilament.
  • Las dificultats de posicionament fàcia a l’intercomunalitat. Eissia de la lei NOTRE, la reforma territoriala tend a suprimir de las campanhas la foncion e la qualitat de cònsol. Los cònsols de las pichonas comunas son obligats de se plejar a de fusions, que sovent còstan de temps e d’energia, per integrar d’intercomunalitats de mai en mai gròssas. Las comunas pèrdon de mai en mai de poer al profiech de las comunautats de comunas. Nejats dins un ensemble d’elegits, los cònsols senton que pèrdon d’influéncia. Veon que lors competéncias e capicitats d’imaginacion e d’impulsion se limitan de mai en mai. Lor foncion en se redusent a l’estat civil, an lo sentiment de venir los executants de decisions pilhaas alhors. En mai d’aquò, son sovent confrontats, dins de reünions que s’esperlònjan, a l’arrogància de politicians de mestier que los pilhan pas al seriós.
  • Creissença de las exigéncias e comportament consumerista dels administrats que son impacients de reglar sus lo còp lo mendre problèma quotidian. Lo cònsol ven lèu l’objècte de totas las criticas de sos elegeires que, sovent, comprenon mal la situacion e balançan pas per menaçar los elegits per tota abséncia de respòsta rapida a lors revendicacions.
  • La manca d’autonomia financiera: baissa generala de la dotacion globala de foncionament, principala contribucion solidària de l’estat a las collectivitats (–50% en cinc ans), supression de la taxa d’abitacion que representa lo 34% de las recèptas fiscalas de las comunas, fòrta diminucion dels emplecs ajuats qu’èran salutaris dins las campanhas.
  • Una manca d’expertesa per gerir la fiscalitat locala, fòrt complicaa, que la mestrejan pas.
  • La pesantor administrativa: i a tròp d’estrats dins las collectivitats.
  • Lo centralisme parisenc a totes los nivèls: sistèma piramidal, culte de l’òme providencial, abséncia de còntrapoers, dictatura dels prefèctes.

Totun, l’enquista faguèc l’objècte de resèrvas de l’Associacion dels Cònsols de França que li reprochava la manca de fisabilitat de las donaas del Repertòri Nacional dels Elegits.

 

Aquela mapa illustra la pesantor administrativa de l'estat francés: i a tròp d’estrats dins las collectivitats. La linha roja marca los limits aproximatius de l'Occitània entiera, dels Alps a l'Atlantic.
Aquela mapa illustra la pesantor administrativa de l'estat francés: i a tròp d’estrats dins las collectivitats. La linha roja marca los limits aproximatius de l'Occitània entiera, dels Alps a l'Atlantic.

Un problèma que lo govèrn francés minimiza e mai nèja 

 

Lo Ministèri de l’Interior de l’estat francés, del sieu costat, minimiza lo problèma, e mai ne nèja certans aspèctes. Ansin, l’executiu dement:

  • L’omnipoténcia dels tecnocratas: al contrari, segon el, los foncionaris mancarián.
  • L’insufisença de las politicas d’amainatjament del territòri: lo poer parisenc se vanta d’aver creat una futura Agéncia de Coesion dels Territòris.
  • La creissença de las demissions: s’agiriá d’una aumentacion en trompa-l’uelh.
  • L’importància de las demissions per lassitud e pesantor de la charja; lo ministèri estima qu’aperaquí la mitat de las cessacions de foncion de cònsols màgers, dempuei lo renovelament de 2014, s’apren a de factors exogèns.

 

Plaça Beauvau, París, sèti del Ministèri de l’Interior de l’estat francés, que minimiza lo problèma e parla de fenomèn marginal.
Plaça Beauvau, París, sèti del Ministèri de l’Interior de l’estat francés, que minimiza lo problèma e parla de fenomèn marginal.

Per refortir sas conclusions, lo Ministèri de l’Interior dreiça la lista de las causas principalas que pertocharián la mitat de las demissions:

  • Decès: 567 cas.
  • Demissions d’ofici: 53 cas.
  • Fusion de comunas: 1688 cas.
  • Mesa en conformitat amb las nòvas règlas tochant la non-acomolacion dels mandats: 194 cas.
  • Dissensions politicas.

Encara segon l’executiu, l’autra mitat correspondriá a de demissions volontàrias per de rasons personalas divèrsas (santat, mutacions, familha). Lo ministèri finís que conclutz que lo nombre de demissions justificaas per la lassitud e la pesantor de la charja pareis marginal.

 

L’Associacion dels Cònsols de França contèsta aquelas conclusions. Explica que los cas de partenças, en seguia de las fusions de comunas, non se pòon pas assimilar a de demissions qu’entraïnan de remplaçaments, perque:

  • Après la creacion d’una comuna novèla, lo cònsol quita pas son pòst e es pas remplaçat, demòra cònsol delegat fins a las eleccions seguentas.
  • Aquel chambiament non es “subit o constrench” ja que l’evolucion de l’organizacion comunala se pòt pas faire sens l’acòrdi dels cònsols pertochats.

 

Mapa de las fusions de comunas. Segon lo Ministèri de l'Interior, las fusions de comunas explicarián la màger part de las demissions de cònsols. Una conclusion contestaa per l'AMF.
Mapa de las fusions de comunas. Segon lo Ministèri de l'Interior, las fusions de comunas explicarián la màger part de las demissions de cònsols. Una conclusion contestaa per l'AMF.

Un estudi parlamentari que vai mai dins lo sens de l’enquista de l’AFP

 

Rendut public lo 6 de mai de 2019, l’estudi de las doas raportairas parlementàrias, el, exprimís de resèrvas, a l’encòp envèrs l’enquista de l’AFP e la respòsta del govèrn francés.

 

Contèsta certanas conclusions de l’AFP en soslinhant que lo Repertòri Nacional dels Elegits es pas pro sofisticat ni normat per permetre de “notar d’un biais objectiu e actualizat las evolucions dels mandats electorals”. L’estudi indica pereu que las causas de las demissions es pas evident de las definir, ja que la lei obliga pas los elegits de motivar lor demission.

 

Mas, sobretot, remet en causa las conclusions del Ministèri de l’Interior, especialament son interpretacion de las chifras e lo caractèr “marginal” de las demissions deguas a la pesantor de la charja. Per aquò faire, s’apieja sus l’enquista en linha qu’a menat e qu’a permés de rechampar 2500 respòstas. Ansin, los cònsols que se vòlon pas representar evòcan regularament las rasons seguentas.

  • Creissença de la tecnicitat juridica de la foncion e del pes de las nòrmas.
  • Vida familiala e exercici del mandat son de mal conciliar.
  • Las indemnitats son insufisentas a respècte de las responsabilitats exercias e de la charja de trabalh.
  • Es dificil de se posicionar a respècte de l’intercomunalitat e, donc, los cònsols màgers senton una pèrda d’influéncia o de capacitat d’agir.
  • Creissença de las exigéncias dels administrats e de lor comportament consumerista.

Aquò rend mai fòrtas las conclusions de l’enquista de l’AFP e pròva l’eisssorbament del poer centralista francés, qu’es completament desconnectat de las realitats localas.

 

Totun, totas las partias s’acòrdan sus l’impacte de l’envielhiment dels cònsols màgers: en 2014, lo 52,5% d’entre eles avián 60 ans o mai, e l’edat mejana èra de 58,7 ans. La part dels retirats, ela, passèc del 32,2% en 2008 al 42,6% en 2014. Aquò a de repercucions sus la capacitat de menar una charja d’auta responsabilitat, e tanben sus lo taus de mortalitat en cors de mandat. E mai s’es impossibile de quantificar lo factor “santat” entre las causas de las demissions.

 

Per còntra, ni lo Ministèri de l’Interior, ni las doas raportairas parlamentàrias non mençonan lo nombre encara mai important de demissions de conselhiers municipals, qu’es un fenomèn aitant inquietant. 

Totas las partias s’acòrdan sus l’impacte de l’envielhiment dels cònsols màgers.
Totas las partias s’acòrdan sus l’impacte de l’envielhiment dels cònsols màgers.

Que solucions preconizar?

 

Los cònsols màgers son los solets garents de la democracia de proximitat. Donc es tras qu’important de mantenir aquela foncion e de melhorar las condicions de son exercici.

 

Totas aquelas rasons evocaas çai sus son simptomaticas del sistèma politic francés jacobin, que sa natura es de portar prejudici als poers locals e a la democracia de proximitat. L’Assemblada Occitana es conscienta que la situacion se melhorarà pas tant que se mantendrà l’estat centralizaire parisenc. Donc, l’Assemblada Occitana preconiza de chambiaments politics e estructurals radicals al nivèl local, especialament:

  • La reconoissença d’una Occitània sobeirana e entiera, dels Alps a l’Atlantic, eventualament en forma d’euroregion, puei, a tèrme lòng, en forma d’estat independent.
  • Un redecopatge mai coerent de las regions occitanas, economicament e culturala.
  • La division de las regions en “encontraas” (“país”, “comarcas”) de talha pro granda per assumir las foncions localas (en consultant las comunas sus lo decopatge de las encontraas).
  • Un vertadier poer descentralizat, amb una reparticion dels poers entre Occitània, las regions occitanas, las enontraas e las comunas, garentia per una proteccion constitucionala.
  • Una reparticion coerenta de las zònas necessàrias a un bacin de vida: abitacions, zònas verdas, centres de curum, zònas comercialas, zònas industrialas, etc.
  • Un melhorament dels transpòrts publics.
  • La conservacion de las comunas (que lor existéncia es mai anciana qu’aquela dels estats dichs nacions) en descentralizant las foncions e en preservant las identitats especificas.
  • Una democratizacion de las decisions per n’achabar amb lo modèl arcaïc de centralizacion: decisions consensualas dels executius, còntrapoers a l’executiu, formacion de conselhs comunals amb vòtes e nominacions de l’executiu, drech d’iniciativa dels partits e del pòble.
  • Una represa en man de l’accion publica per la populacion: creacion de servicis civics d’ajua a las personas vielhas (contacte regular, proteccion còntra lo canhard...), cooperacions entre parents per la seguretat de l’enfança (pedibús, gardariá participativa occitanofòna, escòlas en occitan ont se generalizarà la lenga del país).
  • Un desvolopament de las creacions d’associacions esportivas e culturalas, dels magazins participatius dins los quartiers e los vilatges, de las cooperativas per relançar l’activitat economica locala.

 

 

***

 

ASSEMBLADA OCCITANA

Residéncia Bèla Auròra - 18 bis Carriera Santa Estela

13090 AIS DE PROVENÇA

Sit: www.assemblada.org

E-mail: info@assemblada.org