Dorsièr preparat per Ciril JOANIN, Fèbus ABELHÈR e Domergue SUMIEN.
Aqueste tèxt engatja sos tres autors e pas necessàriament totes los sòcis de l’ANÒC. Es destinat a la reflexion e la discussion.
1.1. La cultura occitana, una realitat mai anciana que l’occitanisme
Formada a partir de l’eiretatge cultural roman, la cultura occitana a pas esperat l’emergéncia de l’occitanisme per existir. L’Edat Mejana rima amb l’edat d’aur de la lenga occitana gràcias a l’influéncia dels trobadors qu’espandiguèron la poesia e las valors occitanas dins totas las corts d’Euròpa. La cultura occitana fa partida de las grandas civilizacions d’Euròpa e a illuminat aquela epòca. Puèi la lenga occitana conoguèt una primièra renaissença literària als sègles XVI e XVII amb lo barròc occitan.
Al sègle XIX, la literatura occitana conoguèt una segonda renaissença literària (dicha “romantica”), entamenada per un elèit intellectual que prenguèt consciéncia de l’originalitat culturala del pòble occitan, e que marquèt, amb Frederic Mistral e lo Felibritge, l’emergéncia de l’occitanisme modèrne. Al sieu torn, pendent lo sègle XX, l’occitanisme tanben conoguèt de periòdes d’acceleracion seguits de periòdes de crisi. Lo grand intellectual occitanista Robèrt Lafont a definit aqueles tres “tempses” d’acceleracion dins son libre Temps Tres (1991).
1.2. Los tres tempses de l’occitanisme
1.2.1. Lo Temps Un
Lo Temps Un (1860-1900) foguèt lo de l’expansion del Felibritge. La segonda renaissença occitana, encara inorganizada al principi del sègle XIX, finiguèt que s’estructurèt solidament a l’entorn del Felibritge, un movement literari partit de Provença en 1854 e que contribuiguèt a la dignificacion parciala de la lenga occitana.
L’autor mai emblematic d’aquel periòde fast, Frederic Mistral, venguèt lo primièr —e lo sol— escrivan en occitan a recebre un Prèmi Nobel de literatura, en 1904.
Mas a l’expansion del Felibritge succediguèt un long periòde de decadéncia pendent tot lo començament del sègle XX, amb una deriva passadista, e ansin se desconnectèt dels movements socials. Ça que la, certans occitanistas comencèron un gròs trabalh de fons, pauc conogut, per modernizar pacientament la cultura occitana.
1.2.2. Lo Temps Dos
Lo Temps Dos (1960-1975 aperaquí) foguèt l’expansion de l’occitanisme dich “classic”. A la liberacion, puèi durant la reconstruccion dels ans 1950, l’occitanisme subiguèt de prefondas mutacions que van menar a l’emergéncia d’una novèla gàrdia, rejovenida e portant las valors culturalas e umanas aqueridas dins la Resisténcia.
Es ansin qu’en 1945 d’occitanistas resistents fondèron l’Institut d’Estudis Occitans (IEO), que se fixèt coma objectiu de “desprovincializar” la cultura occitana. Per lo primièr còp, lo contèxt politic devenguèt mai favorable amb l’instauracion en 1951 de la lei Deixonne que reconoguèt oficialament l’existéncia de “lengas” de França.
L’occitanisme classic, ansin, faguèt coexistir la creacion literària, la volontat d’espandir l’usatge social de la lenga, l’expansion de la nòrma classica, los primièrs assages d’occitan estandard, l’explosion de la creacion literària e musicala en occitan e mai una politizacion interessanta.
Dins aquel periòde, l’occitanisme politic s’afirmèt francament amb los libres politics fòrça influents de Robèrt Lafont e de Francés Fontan. Los movements politics principals foguèron lo Partit Nacionalista Occitan (PNO), fondat en 1959 per Francés Fontan, e lo Comitat Occitan d’Estudis e d’Accion (COÈA), fondat en 1962 amb lo sosten de Robèrt Lafont. Foguèt tanben l’epòca de las primièras luchas socialas e ecologicas dont la mai emblematica foguèt aquela contra l’extension d’un camp militar en Larzac dins los ans 1970 sota l’eslogan “Gardarem lo Larzac”. Es en seguida d’aquelas luchas qu’espeliguèron de movements d’esquèrra coma Lucha Occitana e Volèm Viure al País que remplacèron lo COÈA.
Los dos grands menaires del Temps Dos, Robèrt Lafont e Francés Fontan, èran pas totjorn d’acòrdi. Mas almens, totes dos faguèron emergir un occitanisme plen d’esperança e d’audàcia, amb una revendicacion politica que completava la revendicacion culturala.
A partir de la fin dels ans 1970, l’occitanisme intrèt tornarmai dins una terribla crisi que s’esperlonguèt pendent los ans 1980. Capitèt pas a concretizar los espèrs socials e politics e venguèt de mai en mai resignat, passadista e localista. Mantes militants se laissèron enganar per las promessas electoralas del PS e de François Mitterrand, elegit en 1981.
Al meteis moment, l’IEO, qu’aviá ja patit de divisions entre culturalistas e partisans de l’accion politica dins los ans 1950 e 1960, subiguèt un novèl conflicte. Aquel còp, opausèt la tendéncia dicha “populista” al poder, menada per Ives Roqueta, e la tendéncia dicha “universitària” menada per Robèrt Lafont.
La persisténcia dels conflictes entre occitanistas culturals e politics provoquèt de pertot de scissions e menèt certanas associacions devèrs l’inactivitat.
1.2.3. Lo Temps Tres
Lo Temps Tres (1990-2010 aperaquí) foguèt lo de la redinamizacion de l’occitanisme.
Robèrt Lafont, ja un dels principals intellectuals del Temps Dos, tanben capitèt a èsser lo principal conceptor e iniciaire del Temps Tres.
Dins los ans 1990 apareguèron de novèlas dinamicas amb los avances seguents:
De movements politics plus joves apareguèron. Foguèron benlèu instables e contradictòris, mas foguèron dinamics: Linha Imaginòt, Gardarem la Tèrra, Hartèra, Occitània Libertària, Paratge…
Demest eles, l’independentisme s’afirmèt amb de movements coma lo Corrent Revolucionari Occitan (CRÒC) —rebatejat Libertat—, la Republica Federala Occitana o Iniciativa per Occitània…
Dins los ans 2000, las associacions culturalas e politicas capitèron enfin a s’unir per menar d’accions comunas en favor del desvolopament de la lenga occitana. Lo Collectiu “Anem Òc per la Lenga Occitana!”, coordenat per l’IEO, lo Felibritge, la FÈLCO e las Calandretas, organizèt a Carcassona, Besièrs e Tolosa de manifestacions que rassemblèron d’11 000 fins a 30 000 personas.
***
Units per Occitània
***
ASSEMBLADA NACIONALA OCCITANA
Residéncia Bèla Auròra - 18 bis Carriera Santa Estela
13090 AIS DE PROVENÇA
Sit: www.assemblada.org
E-mail: info@assemblada.org
Telefòn: +33 6 46 62 74 93
L’Assemblada Occitana es una associacion qu’a per tòca d’amassar totas las fòrças vivas de la societat occitana per restaurar la dignitat nacionala occitana.
Residéncia Bèla Auròra
18 bis Carriera Santa Estela
13090 AIS DE PROVENÇA
Sit: www.assemblada.org
E-mail: info@assemblada.org
Telefòn: +33 6 46 62 74 93