Sostenèm Cruesa e las zònas ruralas fàcia aus 80 km/h


Comunicat · 14.7.2018

(photo: L’Express)
(photo: L’Express)

Dempuei lo començament de genier de 2018, lo govèrn de l’estat francés a decidit de limitar la velocitat a 80 quimolètres ora per las estradas nacionalas e departamentalas. Aqueu projècte devesís d’un latz los accidentològs e los ecologistas militants (favorables a aquela mesura) e d’autre latz las associacions d’automobilistas e las collectivitats localas ruralas (qu’i son opausadas). Part d’una recomandacion facha en 2013 per lo Conselh Nacional de la Seguretat Estradiera (CNSR) en vista de luchar contra la mortalitat sus las estradas. Segon sos promotors, aquela reforma sauvariá 400 vidas chada an e fariá baissar las emissions de polluents e lo consume de carburant, per mens d’una minuta de trajècte, e mai sus una pichona distància. Lo projècte l’experimentèron en 2015 sens que los resultats foguèsson publicats. Adoptat lo 1r de julhet passat, tòcha las estradas bidireccionalas sens separador centrau.

 

Lo conselh departamentau de Cruesa —un departament occitan— es entrat en resisténcia en refusant de chamjar los panèus de senhalizacion: ansin se ten au costat de las associacions d’automobilistas que critican aquela reforma en presentant lo contraexemple d’Anglatèrra (que i a dos còps mens d’accidents emb una velocitat limitada a 97 quilomètres ora). La presidenta de Cruesa, Valèria Simonet (dau partit Les Républicains), denóncia l’“abséncia de concertacion” de l’estat, e lo fach que la reforma “contribuirà a l’enclavament dau departament”. A fach saubre que s’opausarà pas a l’installacion daus panèus per los servicis de l’estat mas qu’i contribuirà pas financierament. A demandat mai una derogacion per certans tròç d’estradas que faguèron l’objècte d’importants investiments per ne garentir la seguretat.

 

A despart daus arguments gaire convenceires de sos promotors, la reforma risca subretot d’aver de las consequéncias economicas grèvas:

  • Per los professionaus dau volant, una minuta de mai sus una corta distància, comolada sus una jornada de trabalh, farà considerablament aumentar lo temps suplementari, e doncas las facturacions aus clients.
  • La reforma tòcha una ret qu’estructura las regions e que representa un milion de quilomètres aperaquí.
  • Segon las estatisticas, la reduccion de la velocitat sus estradas mena a una baissa de la mobilitat. Doncas amendrirà considerablament l’atractivitat daus comèrcis, comoditats e ofèrtas d’emplecs, e demenirà las zònas d’influéncia de las entrepresas localas.
  • Los trabalhadors que devon complir daus trajèctes longs passaràn encara mai de temps sus las estradas e doncas seràn mai expausats a las riscas d’accidents.
  • La baissa dau consume e de las emissions de polluents resultant de la diminucion de la velocitat autorizada serà solament d’un 10% au maxim e non pas d’un 30% coma o a anonciat lo govèrn.
  • La limitacion a 80 quilomètres ora incitarà los conductors de veituras de boita mecanica d’emplejar mai sovent un rapòrt inferior per rotlar pas en sosregim, çò qu’aumentarà lo consume e doncas la pollucion.

 

L’Assemblada Nacionala Occitana (ANÒC) considèra que la vida e l’ecologia seràn totjorn mai importantas que las consideracions economicas e financieras. Ça que la, aquela reforma es renmàs qu’una novèla mesureta tecnocratica e parisencocentrada: aurà daus efiechs nefasts sus l’economia occitana e reglarà pas lo problèma de la mortalitat, qu’es encara tròp importanta sus las estradas d’Occitània tota. Quò es pas una simpla baissa de velocitat que melhorarà la seguretat estradiera, mas una participacion de totes los sectors pertochats de la societat e una legislacion globala, caracterizada per de las mesuras volontàrias e jamai pro aplicadas, coma:

  • La lucha contra las incivilitats (alcolemia, excès de velocitat, non-pòrt daus cascos e cenchas de seguretat...).
  • Un contraròtle sevèr de l’estat daus veïculs.
  • Un sistèma eficaç de suenhs d’urgéncia e de traumatologia per las victimas d’accidents de l’estrada.
  • L’integracion de dispositius de seguretat estradiera pendent l’amainatjament dau territòri e pendent la planificacion de las vilas e daus transpòrts.
  • La concepcion d’estradas mai seguras e d’audits independents de seguretat estradiera, obligatòris per las òbras nuòvas.
  • La promocion daus transpòrts publics e la relocalizacion dau trabalh.

 

***

 

Units per Occitània

 

***

  

ASSEMBLADA NACIONALA OCCITANA

Residéncia Bèla Auròra - 18 bis Carriera Santa Estela

13090 AIS DE PROVENÇA

Sit: www.assemblada.org

E-mail: info@assemblada.org