Crisi de l’occitanisme: ont ne sèm e cossí repartir? [part 3]


Dorsièr preparat per Ciril JOANIN, Fèbus ABELHÈR e Domergue SUMIEN.

Aqueste tèxt engatja sos tres autors e pas necessàriament totes los sòcis de l’ANÒC. Es destinat a la reflexion e la discussion.

Dorsièr · 24/07/2018

3. Crisi de l’occitanisme: problèmas e solucions

 

3.1. Passivitat, minimalisme e divisions, los mals endemics de l’occitanisme

 

L’occitanisme patís quatre mals cronics que l’empedisson d’avançar:

  • la passivitat de certans militants,
  • la tendéncia minimalista persistenta,
  • las divisions constantas en clans inconciliables,
  • e la manca de transmission del saber occitanista entre generacions.

 

3.1.1. La passivitat

 

La passivitat e l’apatia se senton al nivèl politic. I a tròp pauc d’elegits occitanistas e mai se n’i a de granda valor: son rars e pesan tròp pauc sus la vida publica. La question occitana s’impausa pas dins los debats e rèsta marginala. La mobilizacion sus lo terren es quasi inexistenta, levat de manifestacions ultralocalizadas que rassemblan rarament mai d’un desenat de militants. I a pas agut de mobilizacion massissa per sosténer lo procès de liberacion de Catalonha e Aran, ni per defendre l’usatge de l’occitan dins los mèdias, ni per empachar la confiscacion del nom d’Occitània al profièch de la sola Region de Tolosa, o d’autras causas que nos pertòcan totes. La populacion d’Occitània se mòstra mai activa dins de combats retrograds que per la cultura occitana. Los movements politics occitanistas arriban pas de difusar un programa politic ausible, comprensible e entosiasta. Certans grops d’occitanistas oblidan completament los ensenhaments dels grands intellectuals de l’occitanisme coma Frederic Mistral, Robèrt Lafont e Francés Fontan.

 

3.1.2. Lo minimalisme

 

Los objectius de fòrça movements occitanistas se son revelats minimals e improductius. Luchar per l’Ofici Public de la Lenga Occitana (l’ÒPLO), per qualques escòlas Calandretas de mai, per qualques pòstes de professors d’occitan, per la Carta Europèa de las Lengas Minoritàrias, son d’objectius bons en se, mas son fòrça tròp limitats e sufison pas per salvar la lenga.

Aficha que revendica per las doas Calandretas del Naut Léger de finançaments publics perennes per manténer d’emplecs ajudats, un estatut per las escòlas bilingüas e una lei per l’occitan. Son d’objectius legitims, mas sufison pas per salvar la lenga.
Aficha que revendica per las doas Calandretas del Naut Léger de finançaments publics perennes per manténer d’emplecs ajudats, un estatut per las escòlas bilingüas e una lei per l’occitan. Son d’objectius legitims, mas sufison pas per salvar la lenga.

3.1.3. Las divisions

 

Las divisions constituisson lo problèma mai grèu de l’occitanisme e se retròban de pertot sota divèrsas formas.

  • “Culturalistas” contra “politics”: es la division mai recurrenta del movement occitan. Los culturalistas constituisson la mai gròssa part dels militants occitanistas e persistisson a creire que la lenga se salvarà sustot per l’escòla e per una politica de l’estat que ven pas jamai. D’unes son incapables de capir qu’una lenga se salva per la practica dins las familhas, entre las generacions e en creant de nuclèus de parlants actius: aquelas mesuras essencialas, l’escòla e l’estat las pòdon seguir e acompanhar mas las remplaçan jamai. L’illusion d’una solucion estatala e la dependéncia a las subvencions publicas explican l’extrèm afrejolitge del mitan culturalista tocant la politizacion de l’occitanisme. Aquel afrejolitge pòt menar a una caça de las mascas, coma aquò s’es vist quora l’IEO refusèt de sosténer la creacion del Collectiu Occitan sota pretèxt que rassemblava sens distincion d’associacions culturalas e de partits politics. O quora una branca locala, encara de l’IEO, refusèt de renovar l’adesion d’un sòci per delicte d’opinion independentista. Dins mantes cases, los culturalistas occitanistas se pòdon mostrar mai repressius que los jacobins contra los nacionalistas occitans. E aquò los empedís pas, de còps que i a, de menar d’accions comunas amb de partits politics jacobins o e mai d’organizacions politicas regionalistas antioccitanas.
Aficha de la manifestacion per l’occitan a la television, organizada pel “Collectiu Occitan”. L’IEO a reprochat al Collectiu de “confondre lo ròtle de las associacions culturalas e aquel dels partits politics” (imatge: Occitanie Tribune).
  • “Legalistas” contra “independentistas”.

Entre los partisans d’un occitanisme politic demòra una fòssa entre los independentistas, que representan la tendéncia maximalista, e los regionalistas, favorables al mantenement de l’unitat de l’estat francés e que defendon doncas una vision minimalista. Aquela division empedís soventasfés los partits politics occitanistas de trabalhar amassa e de crear una lista electorala comuna pendent las eleccions localas.

 

Una excepcion notabla e efemèra foguèt la reüssida del Manifèst Occitanista. Rassemblèt dins una meteissa etiqueta electorala apelada "Bastir" lo Partit de la Nacion Occitana (PNO) e lo Partit Occitan (PÒC). Foncionèt per las eleccions municipalas de 2014. Aquela unitat constituiguèt una excepcion notabla a las divisions. Malaürosament arrestèt de foncionar per de rasons mal conogudas.

 

L’exemple mai simptomatic d’aquel minimalisme occitanista en politica es l’actitud de certans activistas del PÒC que revendican —amb rason— l’independéncia per Catalonha, mas que demandan sonque l’autonomia per Occitània e que refusan de considerar l’independentisme occitan coma un corrent legitim.

Lògo de l’efemèra aliança electorala Bastir que voliá rassemblar los occitanistas (notem la forma erronèa del nom de nòstre país, mal escrich Occitania quand lo caldriá escriure Occitània).
Lògo de l’efemèra aliança electorala Bastir que voliá rassemblar los occitanistas (notem la forma erronèa del nom de nòstre país, mal escrich Occitania quand lo caldriá escriure Occitània).
Lo Partit Occitan (PÒC) vòl pas l’“independéncia” per Occitània mas solament son “autonomia”. Curiosament, totun, defend l’independéncia d’Escòcia e de Catalonha.
Lo Partit Occitan (PÒC) vòl pas l’“independéncia” per Occitània mas solament son “autonomia”. Curiosament, totun, defend l’independéncia d’Escòcia e de Catalonha.

  • “Nacionalistas” contra “antinacionalistas”: los occitanistas son tanben devesits sus la definicion d’Occitània: per d’unes es una nacion minorizada, per d’autres la nacion occitana existís pas. Mantes occitanistas son encara banhats dins l’ideologia jacobina que confond los concèptes de “nacion” e d’“estat”.
Aquela bandieròla de la manifestacion Anem Òc, a Montpelhièr en 2015, pretend qu’Occitània seriá pas una nacion: aquela posicion fòrça ninòia empacha d’analisar la dominacion francesa e esperlonga la somission dels occitans.
Aquela bandieròla de la manifestacion Anem Òc, a Montpelhièr en 2015, pretend qu’Occitània seriá pas una nacion: aquela posicion fòrça ninòia empacha d’analisar la dominacion francesa e esperlonga la somission dels occitans.
  • Los “pròregion-Occitània” contra los “antiregion-Occitània”: coma o avèm dich precedentament, la novèla Region de Tolosa, dicha “Occitània”, a creat una division de mai entre los militants occitanistas.

Dins la reforma territoriala de la còla Valls-Hollande, despuèi 2015, las minoritats etnolingüisticas son negadas e pauc visiblas. La creacion de la Region de Tolosa, dicha “Occitània”, ven benlèu d’una volontat de frenar la consciéncia de l’Occitània reala qu’es ben pus granda, e mai s’es d’en primièr motivada per de consideracions tecnocraticas e financièras, coma o aviá denonciat l’ANÒC dins son comunicat del 14 de junh de 2016.

 

  Es bensai la division occitanista pièger entre totas, que despassa totes los clivatges mençonats çai sus. Dins cadun dels dos clans (prò- e antiregion “Occitània”) se retròban tant de culturalistas coma de politics, tant d’autonomistas coma d’independentistas, tant de nacionalistas coma d’antinacionalistas. 

 

  Es de crénher qu’aquela nòva division serà fatala a l’occitanisme. Ne podèm jutjar per la violéncia dels escambis entre los “antis” e los “prò-region Occitània”. Los “antis” venon generalament de las regions occitanas en defòra d’aquela de Tolosa e que se senton excluses e traïts. Los “prò-region Occitània”, en responsa, repròchan als primièrs, amb fòrça mesprètz e marrida fe, d’aver pas fach pro per popularizar lo nom d’Occitània dins las lors regions (çò es, dins las regions occitans en defòra de la region de Tolosa). 

 

   Per consequéncia, una granda part dels occitanistas, sovent de la vièlha gàrdia, se son convertits al regionalisme lengadocian, e mai se demòran un molon de lengadocians opausats a la region dicha “Occitània”; e mai tanben s’una part d’aquela region es gascona e provençala e se s’i compta de partisans gascons e provençals. Aqueles neoregionalistas lengadocians an abandonats los occitanistas d’alhors que se retròban solets fàcia als secessionistas lingüistics antioccitans (valent a dire, fàcia a las oficinas que pretendon que lo gascon o lo provençal serián pas d’occitan). Per lo solet plaser de veire lo nom “Occitània” escrich sus de mapas, e mai s’es sus un territòri reduch, d’unes ne son arribats a rebutar lo principi consensual d’unitat d’Occitània en l’assimilant escandalosament al pangermanisme e al nazisme.

 

3.2. Las derivas tecnocraticas d’una certana frenja de l’occitanisme

 

Dins certans cases, los conflictes contraproductius entre actors de l’occitanisme se pòdon explicar per las multiplas derivas tecnocraticas d’un certan mitan occitanista estacat a las subvencions publicas e a sas prerogativas abusivas.

 

Es lo cas del Centre de Formacion Professional Occitan de Miègjorn-Pirenèus (CFPO-MP). Los trabalhadors d’aquela associacion, al servici de la transmission de la lenga e de la cultura occitanas, son en cauma de trabalh. D’efièch, la direccion de la ret de las Calandretas, presenta al conselh d’administracion de l’associacion, refusa categoricament qu’aquela venga una estructura cooperativa independenta de las Calandretas. Los sièis emplegats del CFPO-MP volián èstre mai reconoguts coma actors responsables e coma professionals respectats. En luòc de cercar una solucion de sortida de conflicte, e malgrat una temptativa de mediacion menada per la Region de Tolosa (dicha “Occitània”), los dirigents de la ret de las Calandretas an preferit menar una sèria d’accions arbitràrias e dobtosas per fin d’arribar al poiriment de la situacion (los dirigents de las Calandretas, ansin, son estacats a lors privilègis e a una volontat de contrarotlar los rets e de monopolizar l’ensenhament de l’occitan). Fàcia a las revendicacions dels sièis emplegats, los dirigents an reagit amb mesprètz e ostilitat, en refusant tot dialòg possible, en fasent pròva d’una totala opacitat dins la comunicacion e en menant divèrsas pressions al limit de la legalitat. En evacuant recentament lo local administratiu sens prevenir degun, an obtengut la liquidacion programada del CFPO-MP qu’èra fin finala lor soleta motivacion. Aquela actitud a agut de consequéncias nefastas per l’ensenhament de l’occitan.

 

Aficha de la mobilizacion per salvar lo CFPO-MP. La longa cauma de trabalh dels sieus sièis emplegats aurà pas empedit la liquidacion de l’estructura, programada per la direccion de la ret de las Calandretas.
Aficha de la mobilizacion per salvar lo CFPO-MP. La longa cauma de trabalh dels sieus sièis emplegats aurà pas empedit la liquidacion de l’estructura, programada per la direccion de la ret de las Calandretas.

Un autre exemple d’aquela mena es la recenta decision deplorabla de l’Ofici Public de la Lenga Occitana (ÒPLO) de suprimir l’ajuda financièra a la societat Vistedit que publica lo jornal de lenga occitana la Setmana. L’ÒPLO s’èra creat a l’eissida d’una cauma de la fam mediatizada per lo promotor de Vistedit, Dàvid Grosclaude: aquel d’aquí qu’aviá suscitat tota una èrsa de sosten dins l’ensems del mitan occitanista sota l’eslogan “N’i a pro d’èsser mespresats”. L’ÒPLO suscitava un immens espèr pertocant l’avenir de l’occitan. L’ÒPLO èra destinat a inventar una politica lingüistica novèla per l’occitan e a èstre una aisina extraordinària per la transmission de la lenga. Mas ara, l’ÒPLO es vengut un organisme tecnocratic de mai, dirigit per d’aparachics qu’an pas de contrapoder davant eles. Utilizan l’arma de l’argent public coma mejan de pression. E a aquela escasença decidisson, sens concertacion e en nom de la racionalizacion, de faire morir lo solet setmanièr e las soletas revistas per mainatges en occitan. Aquò privarà los enfants e escolans de lecturas en lenga occitana e afeblirà mai la preséncia de l’occitan dins los mèdias fàcia a la preeminéncia del francés.

Dàvid Grosclaude faguèt coratjosament una cauma de la fam per obténer la creacion de l’Ofici Public de la Lenga Occitana (ÒPLO) que pasmens, ara, decep fòrça mond per son accion contestabla.
Dàvid Grosclaude faguèt coratjosament una cauma de la fam per obténer la creacion de l’Ofici Public de la Lenga Occitana (ÒPLO) que pasmens, ara, decep fòrça mond per son accion contestabla.

3.3. L’impossibla unitat dels occitanistas?

 

L’ANÒC, qu’èra fondada sus l’escomesa de rassemblar totes los actors de l’occitanisme politic, darrièr un projècte comun de conscientizacion de la populacion d’Occitània tota, a pas capitat a véncer la passivitat e las divisions que caracterizan tant l’occitanisme.

 

Voliá èstre un movement transversal e dobèrt als occitanistas de totas las tendéncias, e doncas incitar los occitanistas a metre de costat los conflictes personals que los estraçan.

 

Mas las divisions son demoradas mai fòrtas que la volontat de trabalhar amassa. La disqualificacion de l’adversari mai fòrta que lo desir de cercar amb el un lengatge comun. Lo localisme estequit e la manca de solidaritat entre los occitanistas de diferentas regions persistisson e fan de devastacions. Los occitanistas despensan mai d’energia a se batre entre eles qu’a agir en favor de l’occitan.

 

Un dels primièrs grafismes de l’Assemblada Nacionala Occitana (ANÒC).
Un dels primièrs grafismes de l’Assemblada Nacionala Occitana (ANÒC).

3.4. Quinas solucions per l’avenir?

 

3.4.1. D’elements actuals per esperar

 

L’occitanisme contunha d’aver de ressorsas e d’òbras interessantas, mas las fòrças negativas de l’inèrcia, del minimalisme e de la somission volontària a París, uèi encara, empachan de crear la dinamica necessària per assegurar la subrevida de l’occitan.

 

Mantes ponches positius permeton encara d’esperar un avenir melhor e una nòva renaissença occitana.

  • La perennizacion d’un espaci de comunicacion en occitan sus Internet. Remplaça pas la practica orala declinanta de l’occitan, de segur, mai ajuda a manténer una esfèra de la practica en occitan e connècta melhor los partisans de la lenga.
  • La volontat de consolidar l’oficialitat de la lenga occitana en Aran e dins lo Principat de Catalonha, amb divèrses estatuts e divèrsas leis renovadas.
  • Una creativitat musicala que contunha en occitan e qu’abraça d’estils de mai en mai divèrses.
Alidé Sans representa una generacion jove de musica occitana amb un naut nivèl de professionalisme, en tot mesclar d’estils fòrça divèrses.
Alidé Sans representa una generacion jove de musica occitana amb un naut nivèl de professionalisme, en tot mesclar d’estils fòrça divèrses.
Stille Volk es un exemple dels grops recents de musica occitana qu’assòcian l’innovacion e l’exigéncia. An aquerit una excellenta reputacion dins lo mitan internacional de la musica heavy metal.
Stille Volk es un exemple dels grops recents de musica occitana qu’assòcian l’innovacion e l’exigéncia. An aquerit una excellenta reputacion dins lo mitan internacional de la musica heavy metal.
Doctors de Trobar es un grop recent de rap occitan que desvolopa una musica qualitosa.
Doctors de Trobar es un grop recent de rap occitan que desvolopa una musica qualitosa.
La Fèsta Occitana d’Auriveta (País de Ròia, Valadas), cada an, a un succès que mòstra la vitalitat de diferents estils de musica occitana (fòto: 5 Valli).
La Fèsta Occitana d’Auriveta (País de Ròia, Valadas), cada an, a un succès que mòstra la vitalitat de diferents estils de musica occitana (fòto: 5 Valli).
  • L’acceptacion dels concèptes de “lenga occitana” e d’“Occitània”, especialament en Provença... Quasi degun los contèsta pas pus dins l’opinion publica (en defòra de qualques grops marginals).

3.4.2. Suggestions per sortir de la crisi e bastir un futur Temps Quatre de l’occitanisme

 

Per sortir de la crisi, per anticipar un Temps Quatre, los occitanistas devon despassar los obstacles actuals e crear una dinamica completament nòva. Aquela dinamica nòva passarà per una rompedura radicala amb las abituds e la mentalitat de çò qu’es convengut d’apelar la vièlha gàrdia occitanista. Aquò supausa las avancaçadas seguentas.

  • Una cèrca de connexion permanenta entre l’occitanisme e las preocupacions socialas de la populacion occitana. Es un principi màger ensenhat per Robèrt Lafont, que permetèt de bèls succèsses per l’occitanisme pendent lo Temps Dos dels ans 1960-1970. Lo Temps Tres conoguèt un succès mai cultural que politic de l’occitanisme. Desenant, trabalhem per que lo futur Temps Quatre veja la reüssida d’un occitanisme tan social coma politic e cultural.
  • L’installacion d’un rapòrt de fòrça per aver un impacte duradís sus l’opinion publica e sus la vida sociala. Significa que caldrà assumir la nocion sociolingüistica de conflicte qu’opausa la lenga menaçada (l’occitan) e la lenga dominanta (francés, italian o espanhòl). E doncas qu’es dins un conflicte que l’occitan retrobarà son usatge.
  • L’usatge de la lenga dins de familhas, de generacion en generacion, en organizant aquelas familhas dins de nuclèus de parlants actius. Los nuclèus de parlants podòn èsser de vesinanças o de rets. Es solament amb de parlants concrets que podèm estendre puèi l’occitan a l’escòla, dins la vida publica e dins los mèdias. Aital o an ensenhat los grands sociolingüistas Robèrt Lafont (“Pour retrousser la diglossie”, 1984) e Joshua Fishman (Reversing Language Shift, 1991) (vejatz la bibliografia a la fin d’aqueste document).
  • La transmission del saber occitanista a las generacions novèlas de militants, amb la formacion e la promocion constanta dels joines.
  • Una creacion pus divèrsa e pus audaciosa en lenga occitana (musica, literatura, bedé, cinèma...), dins totes los estils populars, sens restriccion.
  • Una lenga occitana accessibla a de milions de gents, gràcias a una varietat estandard clara, amb una nòrma univòca, aplicada e respectada per totes (que pòt integrar de variacions regionalas moderadas). Es una condicion per l’expansion de tota lenga modèrna. Per reüssir aquel objectiu, una de las condicions tecnicas es de restaurar la nòrma classica de l’occitan, tala coma l’an definida Loís Alibèrt, Robèrt Lafont, Pèire Bèc e lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO).
  • La solidaritat d’organizacion entre los occitanistas de totas las regions, amb una volontat reala de s’implantar pertot dins lo país.
  • La politizacion de la question occitana en tèrmes de nacion, de liberacion nacionala. Lo primièr responsable de la baissa de l’occitan, es ben l’estat francés que veïcula una ideologia nacionalista francesa, amb una lenga unica al servici d’una nacion unica. Lo salvament de l’occitan passa per una rompedura radicala amb l’ideologia nacionalista francesa. L’occitan pòt pas subreviure “en França”. Un independentisme occitan, dobèrt e tolerant, sens chauvinisme e d’inspiracion catalana, deven necessari per reïnstallar la legitimitat ideologica e sociala de nòstra lenga.
  • L’exigéncia de qualitat dins la produccion culturala en occitan.

Nòstra musica, nòstra literatura, nòstre jornalisme e nòstra edicion devon aténher las nòrmas de qualitat internacionalas que caracterizan las grandas lengas de comunicacion.

 

  Los mèdias occitans del futur deuràn desvolopar una informacion liada als centres d’interès autocentrats de nòstre país occitan (e non pas als centres d’interès de París, Roma o Madrid...).

 

Tanben los mèdias e editors deuràn garentir una lenga occitana qualitosa, exemplara e normativa.

 

   Totun se compren que los mèdias occitanistas utilizen tanben, de còps, las lengas dominantas (francés, italian e espanhòl) per de rasons estrategicas.

  • L’exigéncia de rigor dins los estudis scientifics sus la lenga e la cultura occitanas. Ja tenèm de cercaires e d’institucions que van dins aquel sens: per exemple los lingüistas Georg Kremnitz, Aitor Carrera e Joan Pèire Chambon e mai l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans (AIEO), cofondada per Robèrt Lafont. Dins un futur Temps Quatre, serà indispensable de saber evitar los trabalhs pseudoscientifics (que pullulan encara tròp dins l’occitanisme actual). Serà un grand avanç quand aurem reconciliat los occitanistas “universitaris” amb los occitanistas “militants”.

 

3.5. Las proposicions de l’ANÒC

 

La situacion de crisi actuala de l’occitanisme rend impossibla tota union dels occitanistas darrièr una accion comuna. Per tant, l’ANÒC a causit de cambiar son estrategia per complir lo sieu objectiu de conscientizacion de la populacion d’Occitània.

 

L’ANÒC, ansin, a cessat provisòriament de voler foncionar coma un rassemblament de massa, sens ne pèrdre l’espèr a tèrme long: que se reorienta devèrs una foncion de centre de ressorsas al servici d’informacions e de reflexions sus la question occitana. Malgrat la crisi de l’occitanisme, fòrça personas se pausan de questions sus la cultura occitana e an de mal de trobar de responsas detalhadas e coerentas sus Internet. Lo centre de ressorsas de l’ANÒC permetrà de lor donar d’informacions e d’idèas, tant sus la question occitana coma sus totas las questions de societat e preocupacions quotidianas en general, dins una optica occitanista.

 

L’ANÒC tanben a cessat de comptar amb una unificacion ipotetica dels occitanistas, totun ja conscientizats. La siá comunicacion serà dirigida subretot devèrs la rèsta de la populacion que viu en defòra del movement occitanista.

 

L’ANÒC sostendrà totes los projèctes e organizacions que sián en favor de la lenga e la cultura occitanas. Per aquò faire, va crear una plataforma informativa e de sosten per totes los projèctes occitanistas (la Plataforma ÒC.com). Prevei tanben de crear una caissa solidària per ajudar financièrament tot projècte o organizacion occitanista en dificultat. Prepausarà e preconizarà tot mejan de finançament alternatiu e independent per dependre pas pus de las subvencions publicas.

Pichona bibliografia

 

L'Estraceta [l'Estrasseta] [ligam] > Un jornal en linha que participa a la reflexion sus la crisi de l'occitanisme.

 

FISHMAN, Joshua, 1991, Reversing language shift: theoretical and empirical foundations of assistance to threatened languages, Clevedon: Multilingual Matters > Un dels principals trabalhs en sociolingüistica que donan de pistas per revitalizar una lenga menaçada.

 

LAFONT, Robèrt, 1979, Nani monsur, coll. Documents n° 6, Valdariás: Vent Terral > Un libre fòrça clarvesent que denóncia e explica la crisi naissenta de l’occitanisme a la fin del Temps Dos. Fòrça analisis rèstan pertinentas per comprene la novèla crisi dels ans 2010.

 

LAFONT, Robèrt, 1984, “Pour retrousser la diglossie”, Lengas 15 [reeditat dins: Lafont Robèrt, 1997, Quarante ans de sociolinguistique à la périphérie, coll. Sociolinguistique, París: L’Harmattan, p. 91-122] > Un dels principals trabalhs en sociolingüistica que donan de pistas per revitalizar l’occitan e per lo sortir de son estat de lenga menaçada.

 

LAFONT, Robèrt, 1991, Temps Tres, coll. Internacional, Perpinhan: Trabucaire > Es l’obratge principal que faguèt l’analisi dels tres tempses de l’occitanisme e que preparèt los Temps Tres dels ans 1990-2000.

 

Marcha, plataforma de la societat civila occitana [ligam] > Un blòg que participa a la reflexion sus la crisi de l'occitanisme.

 

Mort et résurrection de Monsieur Occitanisme, 1989, dorsièr de la revista Amiras, nº 20, Ais de Provença: Obradors/Edisud > Aquel recuèlh d’articles analisèt la crisi de l’occitanisme dels ans 1980 e preparèt lo Temps Tres de l’occitanisme dels ans 1990 e 2000.

 

SIBÉ, Alan, 2017 (s.d.), Occitanisme politic: rompeduras, autoedicion (de comandar a: Alan Sibé, 7 Carrèra deu Pic de Mieidia, 65200 Banhèras de Bigòrra; 20 + 8,85 èuros per l’estat francés; 20 + 13,75 èuros per d’estats vesins) > Un libre recent que cèrca de solucions a la crisi de l'occitanisme, amb de ponches de vista que son de còps pròches e de còps diferents dels nòstres. Blòg d’Alan Sibé: Artigaladas [ligam].

 

SUMIEN, Domergue, 2016 a, “L’occitanisme es en crisi”, Jornalet, 18.1.2016 [ligam] > Es lo primièr article que, en fasent seguida a las primièras pensadas de Terric Lausa, parla en detalh de la fin del Temps Tres e de la presenta crisi de l’occitanisme. D’extraches d’aquel article son represes e adaptats dins lo present dorsièr.

 

SUMIEN, Domergue, 2016 b, “Sortam de la crisi e preparem lo Temps Quatre de l’occitanisme”, Jornalet, 22.2.2016 [ligam] > D’extraches d’aquel article son represes e adaptats dins lo present dorsièr. Se’n tròba tanben una autra version, mens ben editada, dins la Setmana del 19.2.2016.

 

SUMIEN, Domergue, 2017, “La recèrca fàcia a un novèl frenèsi occitan de planificacion lingüistica (2004-2014)” [ligam] [dins: CARRERA, Aitor, & GRIFOLL, Isabel, 2017, Occitània en Catalonha, de tempses novèls, de novèlas perspectivas; actes de l’11n Congrès de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans, Lhèida: Generalitat de Catalonha / Deputacion de Lhèida / Institut d’Estudis Ilerdencs, p. 365-376] > Analisi sociolingüistica de la destabilizacion de la nòrma classica, del sòm forçat del Conselh de la Lenga Occitana (CLO) e de la multiplicacion de las “acadèmias”.

 

***

 

Units per Occitània

 

***

  

ASSEMBLADA NACIONALA OCCITANA

Residéncia Bèla Auròra - 18 bis Carriera Santa Estela

13090 AIS DE PROVENÇA

Sit: www.assemblada.org

E-mail: info@assemblada.org

Telefòn: +33 6 46 62 74 93

Download
Version PDF
Crisi de l’occitanisme-OC.pdf
Adobe Acrobat Document 3.4 MB