Lo Collectiu dels Pòbles en Lucha rejunt pels patriòtas d'Escòcia, de Guiana e de Sardenha!

16.05.2017

Collectiu dels Pòbles en Lucha

(Los representants dels pòbles en lucha)

 

Occitània: Martina GROS

Cabília: Lamara AT CEBBI

Còrsega: Patrick SCHMITT-BAZZALI

Escòcia: Mairead TAGG

Guiana: Ti'iwan COUCHILI

Isla de la Reünion: Bernard GRONDIN

Sardenha: Sergio PES

Sicília: Rosa CASSATA


Fàcia au nacionalisme francés e la mascarada electorala de 2017, l’ANÒC crida a l’emergéncia de l’alternacionalisme occitan! [Comunicat Oficiau]

03.05.2017

Dempuish mantas setmanas, los occitans se devesissen dens debats esterils a l’entorn d’ua eleccion presidenciala francesa sens gaire d’enjòcs a respècte de la defensa deus interès occitans.

 

Aquesta realitat es a l’imatge deu territòri de l’Occitània Granda que se parteja globalament entre departaments aquists a un candidat, Emmanuel Macron, que lo son discors fetichista a la glòria de la lenga francesa unica e a la soa expansion mòstra qu’es pas un amic de l’occitan, e aqueths qu’an votat majoritàriament entà ua auta candidata, Marine Le Pen, qu’es encara sordeis vist qu’apara un nacionalisme expansionista francés encara mei radicau, en manifestant dobèrtament lo son òdi devèrs las lengas regionalas e la soa volontat de retorn au centralisme parisenc extrèm, dab la supression de las regions e de la collectivitat territoriala de Corsega.

 

Degun entre l’ensemble deus candidats iniciaus non a pas prepausat, dens los sons programas, engatjaments o declaracions anant dens lo sens de las nòstas revendicacions; qu’entre eras figuran especialament: 

  • La reconeishença e la promocion de la nòsta lenga e de la nòsta cultura occitanas dab las valors de la nòsta civilizacion.
  • L’atribucion a las regions de competéncias dens los domenis economic, culturau e politic e mejans correspondents entà’us perméter de respóner aus desirs de las populacions.
  • La restructuracion deus territòris entà que correspondan aus ligams sociaus e culturaus de las populacions e entà abolir l’abandonament de las perifèrias au profieit de las metropòlis que solas tiran profieit de la «mondializacion».
  • La capacitat de decidir de çò qu’ei bon per nosautes.

La realitat es que nat candidat e nada eleccion, de quina que siá natura, non portaràn pas jamei cambiaments favorables a la causa occitana; perque d’en primèr, lo sistèma electorau francés establís ua mena de monarquia electiva republicana —eiretatge bonapartista unic en Euròpa— en hisant tots los poders a ua soleta persona inatacabla; e d’en segond perque lo païsatge politic de l’estat francés es monopolizat per la pensada nacionalista francesa de natura parisenquista, centralista, expansionista, unitarista, retrograda, autoritària, seguretària, discriminanta e minada peus ahars de corrupcion. Per consequent, l’ANÒC non se sent pas concernida per l’eleccion presidenciala francesa.

  

Fàcia au nacionalisme francés que denèga l’existéncia deu sentiment nacionau occitan e qu’es vector d’òdi entre totas las comunautats que viven en Occitània, l’ANÒC promòu entau pòble occitan un mòde de pensada alternatiu: l’alternacionalisme occitan, d’esperit dobèrt e progressista, a l’opausat deu nacionalisme francés!

— Lo nacionalisme francés se vòu expansionista en promovent l’imperialisme lingüistic (la francofonia) e l’universalisme neocolonialista (DÒM-TÒM, Françafrica); l’alternacionalisme occitan es entà la pluralitat e l’oficialitat de las lengas e culturas deu Mond e l’emancipacion deus pòbles en luta.

 

— La mentalitat aristocratica deu nacionalisme francés se caracteriza per lo culte de la grandor e deu prestigi e la cresença en un poder hòrt e un òme providenciau; l’alternacionalisme occitan promòu un poder democratic participatiu, federau, parlamentari, segon los modèls soís e escandinaus.

 

— Lo nacionalisme francés apara la vision d’un estat-providéncia hòrt e centralista; l’alternacionalisme occitan preconiza ua gestion autonòma e completament descentralizada.

 

— Lo nacionalisme francés vei lo sobeiranisme de l’estat francés coma ua parada contra l’imperialisme american; l’alternacionalisme occitan vei l’estat francés coma un imperialisme identic a aqueth deus angloamericans, chinés, rus o autres. 

 

— Lo nacionalisme francés hè de l’energia nucleara (que totun emplega centralas de carbon estrangèras) ua fiertat nacionala; l’alternacionalisme occitan se vòu ecologic e preconiza las energias renovelablas, descentralizadas e localas.

 

— Lo nacionalisme francés es vector d’òdis, de visions estereotipadas, d’exclusion sociala e de discriminacions de tota mena (masclisme, xenofobia, omofobia); l’alternacionalisme occitan se vòu feminista, solidari dab los estrangèrs e las victimas de la precaritat, e entà l’egalitat totala de dreits de las minoritats sexualas. 

 

— Lo nacionalisme francés vei lo catolicisme coma basa de la soa identitat (França hilha ainada de la Glèisa); l’alternacionalisme occitan revendica lo dreit de créser o de non pas créser en çò que volèm e rapèra qu’Occitània es totjorn demorada ua tèrra d’eretgias e de contestacion.

 

— Lo nacionalisme francés entretien lo mite raciau deus aujòus gallés que vòu generalizar a tots; l’alternacionalisme occitan assumís l’eiretatge culturau latin e ellenic deishat peus romans, la pluralitat deus sons aujòus (ligurs, ibèrs, aquitans, romans, visigòts, araboberbèrs) e lo hèit que lo pòble d’Occitània resulta d’un mestissatge culturau realizat au hiu deus sègles.

 

— Lo nacionalisme francés basa la soa fiertat istorica sus conquistas militaras e colonialas e glorifica las guèrras de Napoleon e de 14-18; l’alternacionalisme occitan vei aqueras coma catastròfas resultant de l’aventurisme de l’imperialisme francés e basa la soa fiertat istorica puslèu sus l’atge d’aur culturau de la civilizacion deus trobadors, cavalèrs-poètas que cantavan l’amor.

 

— Lo nacionalisme francés s’enorgulhís que França siá lo país de las Lutz e de la Revolucion, simbòl de progrès e d’emancipacions; l’alternacionalisme occitan rapèra qu’èran a l’origina de l’egemonisme culturau francés e de la repression contra las lengas regionalas, e que las valors progressistas de libertat e d’egalitat èran promogudas, mants sègles abans, per la civilizacion deus trobadors dens Occitània tota.

 

Per l’ANÒC, la vida e l’aviéner deus ciutadans d’Occitània tota depend non pas de las eleccions mes de la capacitat deu pòble occitan de se mobilizar entà considerar un aviéner aute qu’aqueth prepausat peu sistèma centralista e supremacista francés.

 

***

 

Units per Occitània

 

***

  

ASSEMBLADA NACIONALA OCCITANA

Residéncia Bèla Auròra

18 bis Carriera Santa Estela

13090 AIS DE PROVENÇA

Sit: www.assemblada.org

E-mail: info@assemblada.org

Telefòn: +33 6 46 62 74 93


Manifèst per un Collectiu dels Pòbles en Lucha! [Comunicat Oficial]

18.04.2017

Dempuèi gaireben dos sègles, lo Mond viu dins una dinamica d’emancipacion dels pòbles dominats, colonizats e minorizats per las poténcias imperialistas. Long del sègle precedent, en acòrdi amb çò qu’aviá descrich e anticipat Francés Fontan (paire del nacionalisme occitan modèrne), lo Mond a assistit a la casuda de mai d’un empèri (escrancament dels empèris otoman e austroongrés, descolonizacion, casuda de l’URSS), qu’en seguida d’aquò, pro de nacions an aquerit una certana forma d’independéncia, pasmens sens que se libèren completament de la tutèla de las ancianas poténcias que las colonizavan...

 

Aquela dinamica positiva, ara mai que jamai, es actuala s’aseimam las darrièras evolucions encoratjantas que i assistissèm dins lo Mond: l’exemple de Catalonha que s’adralha vèrs l’independéncia de manièra pacifica; d’Escòcia que demanda que se faga un segond referendum sus l’autodeterminacion; l’emergéncia de la nacion curda fàcia a la quincanèla de las dictaturas nacionalistas aràbias; lo revelh de las consciéncias nacionalas dels pòbles berbèrs dintre los estats d’Africa del Nòrd; la revòlta de las nacions autoctònas d’America fàcia a lor situacion d’injustícia, rebufada, discriminacion e minorizacion; lo recent soslevament popular e massís en Güaiana contra una situacion economica e sociala insuportabla; etc.

 

Totes aqueles exemples se caracterizan per lo meteis desir fòrt dels pòbles de se liberar de las injustícias subidas, de gerir lors territòris coma o entendon, de viure lor emancipacion e de decidir d’espereles lor futur pròpri.

 

En fàcia, las abitualas poténcias expansionistas manifèstan en reaccion una agressivitat renovada: pression lingüistica de l’estat francés contra sas nacions minorizadas, opression del poder argerian contra los cabils, agression militara de Turquia contra los curds, o aquela de Russia contra Ucraïna e la minoritat tatara de Crimèa, etc.

 

Mai que jamai, lo Mond se partís entre, d’un caire, de besonhs creissents de democracia, progrès e justícia sociala e, de l’autre, de butadas contràrias d’extremismes mortifèrs. Aqueles dos fenomèns s’afrontan coma doas placas tectonicas en movement.

 

Davant aquela menaça, de causidas s’impausan d’urgéncia per una societat armoniosa e sostenabla. Ansin es primoridal que las nacions que luchan per lor existéncia, autonomia o independéncia se mòstren solidàrias. Qu’aquela solidaritat siá pas una simpla faciada mas que se concretize per d’accions realas d’escambis, de cooperacions e d’unitat.

 

Per lo futur de nòstras nacions, uniscam-nos darrièr un collectiu! Lo Collectiu dels Pòbles en Lucha!

 

Los representants dels pòbles en lucha:

 

Occitània: Martina GRÒS

Cabilia: Lamara AT CEBBI

Còrsega: Patrick SCHMITT-BAZZALI

Sicília: Rosa CASSATA

Illa de la Reünion: Bernard GRONDIN

 

Comunicat partejat per l'Assemblada Nacionala Occitana

 

***

 

Units per Occitània

 

***

  

ASSEMBLADA NACIONALA OCCITANA

Residéncia Bèla Auròra

18 bis Carriera Santa Estela

13090 AIS DE PROVENÇA

Sit: www.assemblada.org

E-mail: info@assemblada.org

Telefòn: +33 6 46 62 74 93


Campanha d'adesions a l'ANÒC: ara se pòt pagar per Internet!

30.01.2017

 Après lo chèc e lo virament bancari, podètz pagar vòstre escotisson a l'ANÒC gràcia al mejan de pòt solidari que fonciona amb la carta bancària! 

 

Per remembrança, l'Assemblada Nacionala Occitana lança una campanha d’adesions per recrutar de sòcis de plen drech, mas tanben per desvolopar de nòvas formas d'adesions: los collaboradors e los simpatizants.

 

Ara podètz pagar per chèc, per virament bancari e per carta bancària sul sit Le Pot Commun!

 

Per que siam Units per Occitània, aderissetz a l'ANÒC!


L’Assemblada Nacionala Occitana lança sa campanha d’adesions!

19.01.2017

 

 

 

 

Marcatz-vos per devenir sòcis de l’Assemblada Nacionala Occitana!

 

 

 

 

 

 

L'Assemblada Nacionala Occitana (ANÒC) es una associacion de lei 1901. A per objectiu de recampar totas las fòrças vivas de la societat occitana, que sián aquelas de tota mena de collectius, entitats, grops, laboratòris d’idèas, movements, organizacions, partits politics, autras estructuras, o que sián individualas, per complir las finalitats que son:

  • La reconeissença de la nacion occitana, dins sa pluralitat lingüistica e culturala, e la presa de consciéncia del pòble occitan de i aperténer
  • L’aveniment d’una economia occitana sobeirana, dinamica, ecologica e sociala
  • La creacion de las condicions politicas e socialas necessàrias per l’establiment e la constitucion d’una vertadièra entitat territoriala occitana pròpria, que siá plurala, federativa e democratica
  • La promocion e lo desvolopament de la cultura e de la lenga occitanas, amb un estatut de lenga oficiala e la generalizacion de son ensenhament a totes los nivèls
  • Sens oblidar totas las aisinas necessàrias per restaurar la dignitat nacionala occitana (autonomia, autodeterminacion, independéncia).

 

L’Assemblada Nacionala Occitana es pas un parlament simbolic! - Es una associacion que regula sas activitats en acòrdi amb sos estatuts e amb aqueles que regís la lei del 01/07/1901 e lo decret del 16/08/1901.

 

L’Assemblada Nacionala Occitana es pas un partit politic! - Demòra totalament independenta de quin que siá partit politic e a pas vocacion de se presentar a las eleccions.

 

L’Assemblada Nacionala Occitana es pas un collectiu culturalista! - Son objècte es clarament politic. 

 

Per complir sas finalitats, l’ANÒC prepausa divèrsas accions:  

 

  • Organizacion de conferéncias, congrèsses e jornadas d’analisi, debat, estudi, planificacion d’accions e presas de decisions votadas, dins diferentas vilas d’Occitània causidas per rotacion.
  • Organizacion de tota mena d’actes e activitats destinats a la formacion dels sieus sòcis, collaboradors e simpatizants.
  • Organizacion de tota mena d’actes divulgatius e de dinamizacion sociala relatius a las finalitats de l’Associacion : accions de visibilitat dins l’espaci public e mediatic ; informacions e rapòrts independents sus la realitat nacionala e la desinformacion dels estats tocant Occitània ; accions de lucha en favor de la justícia sociala, d’una economia solidària, d’un sistèma judiciari equitable e de la defensa de l’environament en Occitània ; promocion, valorizacion e popularizacion de la lenga occitana ; formacion d’un grop de pression en ligason amb los ponches citats çai sus.
  • Edicion de publicacions sobre las òbras e las conclusions que derivan de las siás activitats.
  • Elaboracion de proposicions e argumentaris relatius a las finalitats de l’Associacion.
  • Creacion de materials divulgatius de mai d’un tipe e sus quin que siá supòrt.
  • Archivatge dels materials e de las activitats de l’Associacion en ligason amb lo Centre Interregional de Desvolopament de l’Occitan (CIRDÒC).
  • Cooperacions amb de projèctes occitanistas o observacions d’aquestes.
  • Contactes amb d’organizacions internacionalas e organizacion d’una diaspòra occitana.

 

L’ANÒC lança una campanha d’adesion per recrutar de sòcis. Son sòcis de plen drech de l’ANÒC totas las personas fisicas majoras d’edat, independentament de la lor origina o nacionalitat e de la lor posicion politica, ideologica, culturala o sociala, que s’engatjan a trabalhar per permetre la realizacion dels objectius inicials de l’Associacion. 

 

Los sòcis de plen drech pòdon assistir e votar a las reünions de l’Amassada Generala, elegir e èsser elegits a de pòstes de representants o de direccion, intervenir dins la presa de decisions, l’organizacion, las gestions, los servicis e las activitats de l’Associacion, expausar totas las proposicions, preconizacions e reclamacions que pòscan contribuir al melhor foncionament de l’Associacion, recebre d’informacions sus las activitats de l’Associacion, far partida dels grops de trabalh o d’autres organs complementaris que se pòdon crear…

 

Mas l’ANÒC vòl tanben desvolopar de nòvas formas d’adesion: los collaboradors e los simpatizants.

 

Las personas collaboradoras son aquelas que, malgrat que sián pas de sòcis de plen drech de l’Associacion, se senton engatjadas amb sas finalitats e, d’un biais liure e volontari, vòlon trabalhar activament dins las accions e activitats que l’Associacion preconiza. An pas drech de vòte a las assembladas generalas ni a las eleccions al Secretariat Nacional, mas pòdon collaborar a las òbras de l’Associacion.

 

Las personas simpatizantas son aquelas que tròban un interès dins las finalitats de l’Associacion e que vòlon recebre d’informacions de sas activitats, en tot causir de se registrar pas coma de sòcis de plen drech o coma de collaboradors de l’Associacion. Pòdon assistir a d’acamps de las assembladas territorialas e sectorialas de l’Associacion se i son convidadas, pasmens i auràn pas drech de vòte.