Ajudatz Catalonha! Salvatz Euròpa!

17.10.2017


Libertat Jordis! Presoniers politics de l'estat espanhòu

16.10.2017

Lei presidents dei associacions independentistas catalanas ANC e Òmnium son en preson. Es una vergonha! Per remembrança, l'ANÒC s'es fondada sus lo modèl de l'ANC.

#LlibertatJordis, lei presoniers politics de l'estat espanhòu!


Sosten a l’independéncia de Catalonha e Aran

Comunicat · 10.10.2017

L’Assemblada Nacionala Occitana (ANÒC) sosten lo procès d’independéncia de Catalonha e Aran. La declaracion d’independéncia es legitima segon lo drech internacional, segon las eleccions al Parlament de Catalonha e segon lo referendum del 1r d’octòbre.

 

Lo territòri oficial de “Catalonha” compren la Val d’Aran, una zòna semiautonòma ont l’occitan es la lenga locala, oficiala e respectada. Los elegeires occitans d’Aran se son exprimits tanben per l’independéncia pendent lo referendum del 1r d’octòbre. Sostenèm aqueste movement d’emancipacion. Es un espèr per Occitània tota.

 

***

 

Units per Occitània

 

***

  

ASSEMBLADA NACIONALA OCCITANA

Residéncia Bèla Auròra - 18 bis Carriera Santa Estela

13090 AIS DE PROVENÇA

Sit: www.assemblada.org

E-mail: info@assemblada.org

Telefòn: +33 6 46 62 74 93


Marselha: mobilizem-nos fàcia au terrorisme!

1.10.2017

Un còp de mai, lei terroristas jihadistas atacan nòstra population. Ploram uei la mòrt de doas femnas a Marselha. Non a la terror! Mobilizem-nos!

 

Trobaretz mai d'informacions dins aqueste article de la Provence


Òc a la libertat de Catalonha e Aran! Non a la repression!

1.10.2017

Òc a la libertat de Catalonha e Aran! Sí a la llibertat de Catalunya i Aran! Non a la repression de l'estat espanhòl!


Auton de 2017, un revelh dels pòbles?

Bulletin d'informacion · 21.09.2017

Aqueste auton, dins un interval d’una setmana, doas nacions en lucha van decidir lor avenir a l’escasença de referendums sus l’independéncia: Curdistan lo 25 de setembre e Catalonha lo 1r d’octòbre.

 

En mai de la proximitat de las datas, los referendums curd e catalan son comparables sus los plans geografic e contextual. Dins los dos cases, lo territòri pertocat recuèrb una part minoritària de la zòna de poblament nacionala (la Generalitat de Catalonha representa en superfícia un 46% del territòri dels Païses Catalans e la Region Autonòma del Curdistan iraquian solament un 16,5% del grand Curdistan). E totes dos son a afrontar un contèxt politic internacional ostil.

 

En Catalonha, mentre que lo procès devèrs l’independéncia es ben engatjat (lo Parlament de Catalonha n’a complit lo primièr acte en validant una lei qu’autoriza de votar), l’estat espanhòl se mòstra de mai en mai menaçant. Ansin, lo parquet a moblizat totas las fòrças de polícia (Gàrdia Civila, Polícia Nacionala e Mòssis d’Esquadra) per fin d’empedir lo referendum amb de mesuras repressivas divèrsas: confiscacion de las urnas, dels bulletins de vòte e de totes los documents e materials de difusion, menaças judiciàrias contra los mèdias publics catalans que parlarián del referendum, enseguidas penalas contra los 712 cònsols màgers catalans e araneses que sostenon lo procès, mesa jos tutèla de las finanças de la Generalitat, furns al sèti del govèrn catalan, arrestacion d’un dirigent. Dementre, lo president del govèrn espanhòl, Mariano Rajoy, a demandat als catalans d’anar pas votar. Ça que la, totas aquelas pressions e intimidacions an pas demenit la determinacion del pòble catalan, qu’èran mai d’un milion a manifestar a Barcelona per l’independéncia l’11 de setembre passat, lo jorn de la Diada, la fèsta nacionala de Catalonha.

 

Al Curdistan iraquian tanben, lo referendum a rescontrat las mesmas constrenchas: oposicion categorica del parlament e del govèrn iraquians que menaçan de far intervenir l’armada, indiferéncia o ostilitat generala a l’internacional (sobretot dels estats vesins —Siria, Turquia e Iran— que comptan d’importantas minoritats curdas sus lors territòris), mentre que la determinacion populara es mai que fòrta.

 

Aqueles dos referendums son una escomesa: “Qui de la rason d’estat o de la volontat populara se mostrarà mai fòrt?”. L’Organizacion de las Nacions Unidas reconeis doas doctrinas contràrias: l’inviolabilitat dels estats e lo drech dels pòbles a l’autodeterminacion.

 

Per remembrança, l’actualitat de l’auton de 2014 èra ritmada per los referendums successius d’Escòcia e de Catalonha. Dins lo primièr cas, los independentistas avián perdut de pauc a causa de las messòrgas de Londres. Dins lo segond, la pression estatala espanhòla aviá constrench los catalans a transformar lo referendum en consulta populara sens valor juridica autra que la legitimitat internacionala obtenguda gràcias a la victòria de l’“òc” a l’independéncia.

 

Actualament, los estats unitaris mal nomenats estats nacion, e mai se son demenits per una guèrra civila coma la d’Iraq, son encara pro potents per s’opauar a l’independéncia de lors regions e l’empedir per la fòrça se fa besonh. E las reticéncias internacionalas son encara tan fòrtas. Totun lo vernís sembla de se fendre despuèi que divèrsas reaccions internacionalas an fach acapir que sostenián lo drech dels catalans a l’autodeterminacion e que serián lèstes per trabalhar amb una Catalonha independenta. Per lo Curdistan del Sud, l’afar demòra pr’aquò mai complicat.

 

Naturalament, l’ANÒC saluda los referendums curd e catalan que percep coma portaires d’espèrs per las nacions en lucha, en primier luòc Occitània. Mas al delà d’aquò, se pausa indefugiblament la question de l’avenir de la Val d’Aran e mai generalament d’Occitània.

 

La situacion d’Occitània tota es comparabla en dimension e en diversitat a aquela dels Païses Catalans o del grand Curdistan. En situacion normala, aquelas tres nacions serián d’estats de talha mejana. Mas a causa de vesins poderoses o d'ancians descopatges colonials, l’istòria a daissat sa marca. Al contrari de la Catalonha Sud o del Curdistan iraquian, Occitània tota a pas de region autonòma de fòrta identitat que pòsca portar lo drapèl dau pòble minorizat.

 

L’ANÒC ramenta que dins lo futur estat catalan, i a la Val d’Aran qu’es de cultura occitana. Per tant, demandam que lo futur estat catalan siá un estat binacional, catalan e occitan. S’apelariá Republica de Catalonha e Aran. L’interès dels araneses, e dels occitans en particular, es d’èsser associats al procès independentista catalan: Catalonha es mai favorabla a la cultura occitana que non pas Espanha.

 

Sèm conscients que d’obstacles se deuràn despassar. I a encara un fòrt sentiment espanholista en Aran. Pro d’occitanistas, curiosament, sostenon l’independéncia per Catalonha... mas pas per Occitània. E l’Occitània reala es confrontada a una novèla division inquietanta: la Region de Tolosa, oficialament apelada “Occitània”, representa solament un tèrç d’Occitània tota.

 

***

 

Units per Occitània

 

***

  

ASSEMBLADA NACIONALA OCCITANA

Residéncia Bèla Auròra - 18 bis Carriera Santa Estela

13090 AIS DE PROVENÇA

Sit: www.assemblada.org

E-mail: info@assemblada.org

Telefòn: +33 6 46 62 74 93


Sostenèm lo pòble catalan dins son drech a l’autodeterminacion. Sostenèm lo govèrn de Catalonha.

Comunicat · 20.09.2017

fòto: Roberto Lázaro
fòto: Roberto Lázaro

L'Assemblada Nacionala Occitana (ANÒC) sosten la populacion e las autoritats de Catalonha dins lor volontat d'independéncia. Sostenèm l'organizacion del referendum d'autodeterminacion del 1r d'octòbre de 2017.

 

Condemnam las operacions actualas de l'estat espanhòl que reprimisson los independentistas, qu'arrèstan de nauts responsables catalans, que gèlan las finanças catalanas e que frenan l'organizacion del referendum. 

 

Lo drech dels catalans de formar un estat independent es legal e etic: es lo principi d'autodeterminacion, largament reconegut dins lo drech internacional. 

 

Se Catalonha pòt pas celebrar son referendum d'autodeterminacion del 1r d'octòbre, alara lo Parlament catalan aurà tota la legitimitat per far una declaracion unilaterala d'independéncia.

 

Revendicam un estat binacional de Catalonha e Aran, ont Aran siá reconegut coma la partida occitana del futur estat. Sostenèm a tèrme l'unificacion de totes los Païses Catalans dins lo futur estat de Catalonha (Generalitat de Catalonha, Principat d'Andòrra, País Valencian, Franja, Catalonha Nòrd, Balearas).

 

***

 

Units per Occitània

 

***

  

ASSEMBLADA NACIONALA OCCITANA

Residéncia Bèla Auròra - 18 bis Carriera Santa Estela

13090 AIS DE PROVENÇA

Sit: www.assemblada.org

E-mail: info@assemblada.org

Telefòn: +33 6 46 62 74 93


Solidaritat amb Barcelona e Cambrils! Alta a la terror!

Comunicat · 18.08.2017

 

L’Assemblada Nacionala Occitana (ANÒC) exprimís sa compassion per las victimas de las atacas terroristas de Barcelona e Cambrils, en Catalonha. Saludam los servicis de secors qu’assistisson los ferits e sostenèm las fòrças de l’òrdre que luchan contra los terroristas.

 

Portam nòstra solidaritat totala als pròches de las victimas e mai al pòble catalan que se mobiliza coratjosament contra la terror.

 

Lo pòble catalan se vei obligat d’afrontar, desenant, la violéncia òrba del grop Estat Islamic. Comprenèm aquela lucha perque aquel meteis terrorisme jihadista nos a frapats en Occitània, en particular a Niça e a Tolosa. E sèm units, pus largament, amb totas las autras populacions del Mond que luchan egalament contra la terror jihadista.

 

Las recuperacions politicianas d’aquela tragèdia son miserablas, especialament las que venon del govèrn espanhòl de M. Rajoy e de l’extrèma drecha pòstfranquista. Nos fisam del pòble catalan, qu’es arribat a una granda maturitat civica, per véncer totes aqueles obstacles e per bastir una Catalonha liura e fòrta, desbarrassada de l’òdi e de la terror.

 

***

 

Units per Occitània

 

***

  

ASSEMBLADA NACIONALA OCCITANA

Residéncia Bèla Auròra - 18 bis Carriera Santa Estela

13090 AIS DE PROVENÇA

Sit: www.assemblada.org

E-mail: info@assemblada.org

Telefòn: +33 6 46 62 74 93


Fàcia au nacionalisme francés e la mascarada electorala de 2017, l’ANÒC crida a l’emergéncia de l’alternacionalisme occitan!

Comunicat · 03.05.2017

Dempuish mantas setmanas, los occitans que's devesishen dens debats esterils a l’entorn d’ua eleccion presidenciala francesa sens guaire d’enjòcs a respècte de la defensa deus interès occitans.

 

Aquesta realitat qu'ei a l’imatge deu territòri de l’Occitània Grana qui's parteja globalament entre departaments aquists a un candidat, Emmanuel Macron, que lo son discors fetichista a la glòria de la lenga francesa unica e a la soa expansion mòstra que non es pas un amic de l’occitan, e aqueths qui an votat majoritàriament entà ua auta candidata, Marine Le Pen, qui es encara sordeis vist qu’apara un nacionalisme expansionista francés hèra mei radicau, en manifestant dobèrtament lo son òdi devèrs las lengas regionalas e la soa volontat de retorn au centralisme parisenc extrèm, dab la supression de las regions e de la collectivitat territoriala de Corsega.

 

Degun demest l’ensemble deus candidats iniciaus non a pas prepausat, dens los sons programas, engatjaments o declaracions anant dens lo sens de las nòstas revendicacions; qu’entre eras figuran especialament: 

  • La reconeishença e la promocion de la nòsta lenga e de la nòsta cultura occitanas dab las valors de la nòsta civilizacion.
  • L’atribucion a las regions de competéncias dens los domenis economic, culturau e politic e mejans correspondents entà’us perméter de respóner aus desirs de las populacions.
  • La restructuracion deus territòris entà que correspónian aus ligams sociaus e culturaus de las populacions e entà abolir l’abandonament de las perifèrias au profieit de las metropòlis qui solas tiran profieit de la «mondializacion».
  • La capacitat de decidir de çò qui ei bon tà nosautes.

La realitat qu'ei que nat candidat e nada eleccion, de quina que sia natura, non portaràn pas jamei cambiaments favorables a la causa occitana; perque d’en primèr, lo sistèma electorau francés establish ua mena de monarquia electiva republicana —eiretatge bonapartista unic en Euròpa— en hisant tots los poders a ua soleta persona inatacabla; e d’en segond perque lo païsatge politic de l’estat francés ei monopolizat per la pensada nacionalista francesa de natura parisenquista, centralista, expansionista, unitarista, retrograda, autoritària, seguretària, discriminanta e minada peus ahars de corrupcion. Per consequent, l’ANÒC non se sent pas concernida per l’eleccion presidenciala francesa.

  

Fàcia au nacionalisme francés qui denèga l’existéncia deu sentiment nacionau occitan e qui ei vector d’òdi entre totas las comunautats qui viven en Occitània, l’ANÒC que promòu entau pòble occitan un mòde de pensada alternatiu: l’alternacionalisme occitan, d’esperit obèrt e progressista, a l’opausat deu nacionalisme francés!

— Lo nacionalisme francés que's vòu expansionista en promovent l’imperialisme lingüistic (la francofonia) e l’universalisme neocolonialista (DÒM-TÒM, Françafrica); l’alternacionalisme occitan qu'ei entà la pluralitat e l’oficialitat de las lengas e culturas deu Mond e l’emancipacion deus pòbles en luta.

 

— La mentalitat aristocratica deu nacionalisme francés que's caracteriza per lo culte de la grandor e deu prestigi e la cresença en un poder hòrt e un òme providenciau; l’alternacionalisme occitan que promòu un poder democratic participatiu, federau, parlamentari, segon los modèls soís e escandinaus.

 

— Lo nacionalisme francés qu'apara la vision d’un estat-providéncia hòrt e centralista; l’alternacionalisme occitan que preconiza ua gestion autonòma e completament descentralizada.

 

— Lo nacionalisme francés que vei lo sobeiranisme de l’estat francés coma ua parada contra l’imperialisme american; l’alternacionalisme occitan que vei l’estat francés coma un imperialisme identic au deus angloamericans, chinés, rus o autes. 

 

— Lo nacionalisme francés que hè de l’energia nucleara (qui emplega totun centralas de carbon estrangèras) ua fiertat nacionala; l’alternacionalisme occitan que's vòu ecologic e que preconiza las energias renovelablas, descentralizadas e localas.

 

— Lo nacionalisme francés qu'ei vector d’òdis, de visions estereotipadas, d’exclusion sociala e de discriminacions de tota mena (masclisme, xenofobia, omofobia); l’alternacionalisme occitan que's vòu feminista, solidari dab los estrangèrs e las victimas de la precarietat, e entà l’egalitat totala de dreits de las minoritats sexualas. 

 

— Lo nacionalisme francés que vei lo catolicisme coma basa de la soa identitat (França hilha ainada de la Glèisa); l’alternacionalisme occitan que revendica lo dreit de créser o de non pas créser en çò que volèm e rapèra qu’Occitània ei tostemps demorada ua tèrra d’eretgias e de contestacion.

 

— Lo nacionalisme francés qu'entretien lo mite raciau deus aujòus gallés e que'u vòu generalizar tà tots; l’alternacionalisme occitan qu'assumish l’eiretatge culturau latin e ellenic deishat peus romans, la pluralitat deus sons aujòus (ligurs, ibèrs, aquitans, romans, visigòts, araboberbèrs) e lo hèit que lo pòble d’Occitània e resulta d’un mestissatge culturau realizat au hiu deus sègles.

 

— Lo nacionalisme francés que basa la soa fiertat istorica sus conquistas militaras e colonialas e que glorifica las guèrras de Napoleon e de 14-18; l’alternacionalisme occitan que vei aqueras coma catastròfas resultant de l’aventurisme de l’imperialisme francés e que basa la soa fiertat istorica puslèu sus l’atge d’aur culturau de la civilizacion deus trobadors, cavalèrs-poètas qui cantavan l’amor.

 

— Lo nacionalisme francés que s’enorgulhish que França e sia lo país de las Lutz e de la Revolucion, simbòl de progrès e d’emancipacions; l’alternacionalisme occitan que rapèra qu’èran a l’origina de l’egemonisme culturau francés e de la repression contra las lengas regionalas, e que las valors progressistas de libertat e d’egalitat èran promogudas, mants sègles abans, per la civilizacion deus trobadors dens Occitània tota.

 

Per l’ANÒC, la vida e l’aviéner deus ciutadans d’Occitània tota que depend non pas de las eleccions mès de la capacitat deu pòble occitan de's mobilizar entà considerar un aviéner aute qu’aqueth prepausat peu sistèma centralista e supremacista francés.

 

***

 

Units entà Occitània

 

***

  

ASSEMBLADA NACIONALA OCCITANA

Residéncia Bèla Auròra - 18 bis Carriera Santa Estela

13090 AIS DE PROVENÇA

Sit: www.assemblada.org

E-mail: info@assemblada.org

Telefòn: +33 6 46 62 74 93